La infancia que queremos : Una agenda para erradicar la pobreza infantil / Pau Marí-Klose

"La pobresa a Espanya té rostre de nen" han titulat nombrosos periodistes des de la publicació d'un informe en 2008 que revelava els alts índexs de pobresa infantil al nostre país. Aquest fet, per tant, no és nou. La crisi econòmica ha agreujat la vulnerabilitat de la infància a Espanya, però la situació anòmala del nostre país porta denunciant-se des de fa més d'una dècada per informes internacionals, entitats socials i especialistes en la recerca sobre la desigualtat. La taxa de risc de pobresa, l'indicador més usat en el mesurament d'aquest problema, era del 28,3%% en 2017, una de les xifres més altes de la Unió Europea, només per sota de Bulgària (29,2%%) i Romania (32,2%%). Durant molts anys, aquesta ha estat una evidència invisible; i no precisament per falta de xifres que demostressin els contorns i la magnitud del problema. Però en els últims temps, la pobresa infantil ha passat a ser un assumpte que concerneix la societat espanyola, i la seva erradicació s'ha traslladat també a les agendes i als debats polítics. La seva gravetat està per fi reconeguda, però queden encara preguntes de gran importància, a les quals Pau Marí-Klose va donant resposta al llarg d'aquestes pàgines: per què ha de preocupar-nos (especialment) la pobresa infantil?, què està en joc quan en una societat tants nens són pobres o corren el risc de ser-ho?, què podem fer per a corregir aquesta situació?, quins errors hem d'evitar?