Trenta-tres contes Ros, Roser (ed.)
Tipo de material:![Texto](/opac-tmpl/lib/famfamfam/BK.png)
Tipo de ítem | Biblioteca actual | Colección | Signatura | Estado | Fecha de vencimiento | Código de barras | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
Biblioteca General i de Referència | Educació | 33 Tre (Navegar estantería(Abre debajo)) | Disponible | BGR-M4219 |
La vivència comunicativa que l'entorn escolar oferix -especialment entre els 0 i 6 anys- és tan intensa per a qualsevol que l'hagi viscuda, que aboca inevitablement a la recerca de les unitats de comunicació del nostre ric patrimoni. Entre aquestes unitats, una de les que donen més joc a la pedagogia catalana, és la parla. Un conte és una unitat de comunicació privilegiada. Un conte tradicional o modern, col·lectiu o d'autor, és sempre una font de comunicació plaent, tant per al transmissor com per a l'oient. Voler escoltar i voler explicar: aquest voler identificar-se amb els sentiments o accions de la història que es narra, és un plaer gratificant.
No hay comentarios en este titulo.